Entrevista a Joan Barceló
Després de la Guerra Civil Espanyola (1936/1939) en Franco volia protegir-se d’una possible agressió estrangera i va fer construir diferents elements de defensa, especialment a la costa (els famosos nius de metralladora); al puig de Randa es construí un polvorí amb nombroses galeries i cambres. Al puig de Sant Nofre també s’inicià la construcció d’un altre polvorí, just a baix de les penyes, on treballaren una dotzena de soldats, entre ells el santjoaner Guillem Bauzà Barceló «Calderer» i l’amo en Joan Barceló, vilafranquer casat a Petra. No vàrem poder parlar amb l’amo en Guillem, però sí que ho hem pogut fer amb l’amo en Joan, que complirà 102 anys el mes de desembre, segurament la darrera persona que pot donar testimoni d’aquests anys.
On vàreu néixer?
A Vilafranca de Bonany, dia 6 de desembre de l’any 1920. Tenc 101 anys.
On vàreu fer el servei militar?
A Pamplona, Sant Sebastià, Guadalajara, Madrid, Catalunya, Pirineus, Inca, Manacor, es Llombards (Santanyí), puig de Sant Nofre i Eivissa.
Quin temps vàreu fer el servei militar?
Sis anys. Em vaig entregar als setze anys.
Què fèieu al puig de Sant Nofre?
Hi construíem un polvorí amb barrobins. Va quedar sense acabar.
Quants de soldats éreu?
Érem 12 soldats; n’hi havia un de Sant Joan, hi va estar poc temps, no record el seu nom.
Quin grau teníeu?
Soldat ras. Em varen demanar per fer-me cabo però no em va interessar.
Qui més hi havia amb voltros?
Només hi havia soldats.
Quin horari teníeu?
Des del matí fins al vespre, les 24 hores. Ens duien el menjar amb un camió.
On dormíeu?
A una casa a baix del puig en la qual hi havia llits, cuina i llum. Hi quedava sempre un soldat de guàrdia. Guardava la casa i les armes.
Hi pujava algú que no fos soldat?
De vegades pujava el capità Servera a veure la feina que fèiem.
Quin temps hi vàreu estar?
Un any i sis mesos.
Recordau qualque anècdota del temps que vàreu estar al puig?
En el puig de Sant Nofre venia el capità a veure la feina que havíem fet i perquè no s’hi acostàs li dèiem que un barrobí no havia explotat i ell mos deia que no ens hi acostàssim fins al dia següent. Per anar a fer la feina del polvorí passàvem per davant unes cases i el pagès no volia que passàssim per davant ca seva. Ho vàrem dir al capità. Es va presentar a parlar amb l’amo de la casa i li va dir que si no els deixava passar li requisarien el terreny i la casa i no va tornar a dir res.
Sis anys de servei militar són molts. Qualque altra cosa que recordeu?
El primer permís que vaig tenir va ser després dels dos primers anys. Vaig venir de Madrid a Vilafranca sense cap dobler, amb tren i vaixell. Pel camí m’havia d’aturar de quarter en quarter per menjar i dormir. Quan vaig arribar a Vilafranca em faltaven 3 dies per acabar el permís. Em vaig presentar en el quarter de la Guàrdia Civil per telefonar al capità de Madrid, li vaig dir que havia acabat d’arribar i que no hi seria a temps i el capità em va donar un altre mes de permís.
Amador Bauzà Bauzà
F. Xavier Moratinos Jaume
Juny de 2021
