El segon diumenge de juliol, dos dies abans del ple de la lluna, pujàrem a Sant Nofre. Més de cent persones respongueren a la crida de cada any. La majoria eren santjoaners, però també un bon estol de sinevers (el puig, prop de la partió dels termes, sempre va ser una referència important per als pagesos) i fins i tot un grupet d’algaidins. Després d’admirar la posta de sol damunt el coll des Jou, a la serra d’Alfàbia, alumnes dels darrers cursos de l’escola llegiren un conte a quatre veus. Després va ser hora de sopar, amb la calor que havia donat pas a la fresca. Seguí un poc de música, a càrrec de dos membres del grup The Islanders i una convidada sorpresa, l’actriu Maria Bauzà, que cantà també una cançó molt adequada per a aquella nit.
Per arrodonir la vetlada, comptàrem, com altres anys amb les explicacions del mestre i astrònom Pep Marcús, que va explicar el que destacava en el firmament aquella nit. A banda i banda de la Lluna es podien veure els dos planetes més grossos del Sistema Solar, Júpiter i Saturn. Hi havia un telescopi a disposició dels que volien veure els anells i envejar un planeta amb més d’una lluna. En Marcús se sap fer amè combinant dades científiques amb curiositats mitològiques de diferents cultures. Tot i que el dia havia estat tapat, a darrera hora es va destapar. La nit no era òptima per veure estels, per la humitat i la llum de la lluna, però es varen poder veure els estels més brillants del cel.
A mitjanit la gent va anar tornant cap a cases, després d’una vetlada que segur que tendrà continuïtat.
Va ser una vetllada molt agradable i amena. Hi tornaré.