Enguany hem iniciat el concurs de fotografies que envien a la nostra web a través del mòbil (escanejant el QR que podeu trobar pujant) o a través de la web a l’enllaç enviar imatges.
Els guanyadors d’enguany són Carme Solivelles amb una imatge del puig amb uns niguls negres que el coronen.
El segon classificat ha estat Tomeu Ferrer, amb una imatge més personal i divertida:
Entrevista a Joan Barceló
Després de la Guerra Civil Espanyola (1936/1939) en Franco volia protegir-se d’una possible agressió estrangera i va fer construir diferents elements de defensa, especialment a la costa (els famosos nius de metralladora); al puig de Randa es construí un polvorí amb nombroses galeries i cambres. Al puig de Sant Nofre també s’inicià la construcció d’un altre polvorí, just a baix de les penyes, on treballaren una dotzena de soldats, entre ells el santjoaner Guillem Bauzà Barceló «Calderer» i l’amo en Joan Barceló, vilafranquer casat a Petra. No vàrem poder parlar amb l’amo en Guillem, però sí que ho hem pogut fer amb l’amo en Joan, que complirà 102 anys el mes de desembre, segurament la darrera persona que pot donar testimoni d’aquests anys.
On vàreu néixer?
A Vilafranca de Bonany, dia 6 de desembre de l’any 1920. Tenc 101 anys.
On vàreu fer el servei militar?
A Pamplona, Sant Sebastià, Guadalajara, Madrid, Catalunya, Pirineus, Inca, Manacor, es Llombards (Santanyí), puig de Sant Nofre i Eivissa.
Quin temps vàreu fer el servei militar?
Sis anys. Em vaig entregar als setze anys.
Què fèieu al puig de Sant Nofre?
Hi construíem un polvorí amb barrobins. Va quedar sense acabar.
Quants de soldats éreu?
Érem 12 soldats; n’hi havia un de Sant Joan, hi va estar poc temps, no record el seu nom.
Quin grau teníeu?
Soldat ras. Em varen demanar per fer-me cabo però no em va interessar.
Qui més hi havia amb voltros?
Només hi havia soldats.
Quin horari teníeu?
Des del matí fins al vespre, les 24 hores. Ens duien el menjar amb un camió.
On dormíeu?
A una casa a baix del puig en la qual hi havia llits, cuina i llum. Hi quedava sempre un soldat de guàrdia. Guardava la casa i les armes.
Hi pujava algú que no fos soldat?
De vegades pujava el capità Servera a veure la feina que fèiem.
Quin temps hi vàreu estar?
Un any i sis mesos.
Recordau qualque anècdota del temps que vàreu estar al puig?
En el puig de Sant Nofre venia el capità a veure la feina que havíem fet i perquè no s’hi acostàs li dèiem que un barrobí no havia explotat i ell mos deia que no ens hi acostàssim fins al dia següent. Per anar a fer la feina del polvorí passàvem per davant unes cases i el pagès no volia que passàssim per davant ca seva. Ho vàrem dir al capità. Es va presentar a parlar amb l’amo de la casa i li va dir que si no els deixava passar li requisarien el terreny i la casa i no va tornar a dir res.
Sis anys de servei militar són molts. Qualque altra cosa que recordeu?
El primer permís que vaig tenir va ser després dels dos primers anys. Vaig venir de Madrid a Vilafranca sense cap dobler, amb tren i vaixell. Pel camí m’havia d’aturar de quarter en quarter per menjar i dormir. Quan vaig arribar a Vilafranca em faltaven 3 dies per acabar el permís. Em vaig presentar en el quarter de la Guàrdia Civil per telefonar al capità de Madrid, li vaig dir que havia acabat d’arribar i que no hi seria a temps i el capità em va donar un altre mes de permís.
Amador Bauzà Bauzà
F. Xavier Moratinos Jaume
Juny de 2021
El segon diumenge de juliol, dos dies abans del ple de la lluna, pujàrem a Sant Nofre. Més de cent persones respongueren a la crida de cada any. La majoria eren santjoaners, però també un bon estol de sinevers (el puig, prop de la partió dels termes, sempre va ser una referència important per als pagesos) i fins i tot un grupet d’algaidins. Després d’admirar la posta de sol damunt el coll des Jou, a la serra d’Alfàbia, alumnes dels darrers cursos de l’escola llegiren un conte a quatre veus. Després va ser hora de sopar, amb la calor que havia donat pas a la fresca. Seguí un poc de música, a càrrec de dos membres del grup The Islanders i una convidada sorpresa, l’actriu Maria Bauzà, que cantà també una cançó molt adequada per a aquella nit.
Per arrodonir la vetlada, comptàrem, com altres anys amb les explicacions del mestre i astrònom Pep Marcús, que va explicar el que destacava en el firmament aquella nit. A banda i banda de la Lluna es podien veure els dos planetes més grossos del Sistema Solar, Júpiter i Saturn. Hi havia un telescopi a disposició dels que volien veure els anells i envejar un planeta amb més d’una lluna. En Marcús se sap fer amè combinant dades científiques amb curiositats mitològiques de diferents cultures. Tot i que el dia havia estat tapat, a darrera hora es va destapar. La nit no era òptima per veure estels, per la humitat i la llum de la lluna, però es varen poder veure els estels més brillants del cel.
A mitjanit la gent va anar tornant cap a cases, després d’una vetlada que segur que tendrà continuïtat.
Podeu llegir un interessant document elaborat per l’historiador santjoaner Josep Bausà Roig, amb nombroses referències històriques i populars sobre l’ermita de Sant Nofre i el puig homònim (també dit “de sa Bastida”).
Més de cent persones s’animaren a pujar al puig, a la ja tradicional Nit de la Lluna Plena, enguany amb l’al·licient de l’eclipsi total de lluna més llarg de tota la centúria. Just després de la posta de sol es va veure una mica la lluna, a punt de quedar completament eclipsada, però durant l’hora posterior no es va poder veure per culpa de la calitja. Quan va reaparèixer, ja una completa “lluna de sang”, molt a prop del planeta Mart, es va presentar en tot el seu esplendor, i ja va ser visible durant tota la vetlada.
L’astrònom Pep Marcús va donar explicacions, tant científiques com mitològiques, sobre els diferents objectes que es veien al cel: la Lluna eclipsada, Mart, Júpiter, Saturn i totes les constel·lacions d’estiu. També va instal·lar un telescopi que va permetre veure Júpiter amb alguns dels seus quatre satèl·lits principals, i també la Lluna, Júpiter i Saturn.
El grup Orsai, reduït aquesta vegada per circumstàncies a un duo de guitarra i veu, va interpretar clàssics, alguns relacionats amb el nostre satèl·lit.
Un grup de dones joves va recitar poemes triats per a l’ocasió.
Com cada any, l’Associació d’Amics del Puig de Sant Nofre organitza una pujada amb Lluna Plena al Puig. Enguany la feim dia 27 de juliol, dia especial, ja que hi ha un eclipsi de lluna que podrem presenciar amb l’ajuda d’un telescopi i l’assessorament de Pep Marcús, de l’Associació Club Newton de Manacor. També podrem contemplar el planeta Mart, el dia que brillarà més de tot l’any.
I com ja és habitual, el grup musical Orsai ens cantarà les seves cançons ‘a la llum de la lluna…’
Els Amics del Puig de Sant Nofre mutaren una paradeta per la Fira de Sant Joan, com fan cada any des de la seva creació. Tot i la pluja de primera hora, que va restar afluència a la Fira, diverses persones s’acostaren a la parada per interessar-se per les nostres activitats i per oferir col·laboració.
Un grup d’amics del puig de Sant Nofre han fet al llarg del matí una sèrie de tasques de manteniment. S’han entrecavat les alzines que varen sembrar els nins de l’escola, s’ha arreglat un poc el camí, s’han podat algunes arbres i, la feina més complicada, s’ha envoltat l’ermita amb una tanca metàl·lica, tant per evitar possibles desgràcies com per protegir el que queda dret de la construcció fins que arribi el moment de restaurar-la.
La diada ha acabat amb un dinar de germanor.
Continua la lectura de Diada de feina al puig
Moltes persones, especialment famílies, s’han sumat a la pujada conjunta des de la plaça de Sant Joan. El dia ha estat ennigulat, però òptim per trescar. Una vegada a dalt s’han organitzat jocs per entretenir els menuts.
Els assistents han col·laborat amb els Amics pujant material per protegir l’ermita abans de les obres.
Els Amics del Puig de Sant Nofre organitzaren una pujada nocturna al puig, amb la participació de més de seixanta persones, el vespre que és conegut com el dia de la “lluna blava”. Continua la lectura de Els Amics del Puig de Sant Nofre organitzaren una pujada nocturna el 31 de juliol
